ENTREVISTA A TOÑA GÓMEZ
“Jo no em veig venent sabates o bosses de mà”
Al centre de València, a pocs metres de la Plaça de l’Ajuntament i del Mercat Central, hi ha l’única botiga per a esquerrans d’Espanya. L’horari d’obertura, de dilluns a dissabte, és segurament l’únic element en comú amb la resta de botigues. A fora, nombrosos curiosos mirant l’aparador, i fins i tot alguns s’animen a entrar. A dins, un univers de productes adaptats al col·lectiu esquerrà. Parlem amb la Toña, esquerrana i propietària de L’Altra mà, que ens rep a la seva “zurditienda”.
Per Pau Folqué i Miquel Sañas
P: D’on surt la idea d’obrir una botiga amb productes només per a esquerrans?
R: Neix de la necessitat de donar eines que permetin als esquerrans tenir una millor qualitat de vida. Incialment, estava pensada per a nens, ja que ens vam adonar que hi havia un buit en les eines d’aprenentatge. Poc a poc, però, hem anat ampliant el negoci a totes les edats. La majoria són objectes d’us habitual a la vida quotidiana. Hi ha un mite que les coses per a esquerrans són divertides o rares, però no és així. Perquè la gent entengui perquè els esquerrans necessitem certes objectes, intentem baixar a allò més senzill possible. Quan un objecte no és simètric, és fet per a dretans. Hi ha molts objectes que requereixen girs, com obrellaunes o maquinetes, i que resulten molt incòmodes per als esquerrans. Òbviament, són candidats a ser adaptats.
La Toña, a l’interior de la botiga
Qualsevol article es pot adaptar?
Si hi ha interés, sí. Una vegada, un home va entrar a buscar un màquina d’afeitar per a esquerrans. Ara per ara, no en tenim.
Un cop estaberta la idea, quins motius la van empènyer a tirar endavant el negoci?
Tenia una feina fixa en una empresa, però es van cumplir les condicions per fer-me autònoma i muntar el negoci. És una botiga que s’adapta a mi. M’agrada investigar i buscar per poder satisfer les necessitats dels meus clients. I això satisfà les meves. Jo no em veig venent sabates o bosses de mà. M’agrada atendre la gent i solucionar problemes. Cada client troba els seus articles i solucions a la vida quotidiana. També estava cansada de buscar articles per mi mateixa que finalment no trobava. La meva anterior feina, relacionada amb l’educació alternativa, em va fer veure que els nens esquerrans podien arribar a perdre oportunitats pel simple fet de no disposar de les eines adequades.
El fet que no hi hagi competència ha estat també un motiu?
No. Quan comences a tirar endavanr un negoci sense competència no hi ha cap estructura ni bases establertes. Has de partir de zero. Aquest era un dels reptes. Necessitava crear un negoci des del principi i sense experiènca prèvia. Havia de fer quelcom que d’adequés a mi. Potser per això, en cap moment m’ha preocupat la competència. Avui en dia, la gent buscar col·locar-se, no assumir riscos. Hi ha una manca important d’emprenadors en aquest país. I la competència es pot entendre també com un element de motivació.
Estem en època de crisi
Si ho hagués sabut, m’ho hauria pensat molt abans d’engegar el negoci. Quan vaig deixar la meva antiga feina, la família s’ho va prendre amb cert recel. Però jo tenia clar que volia muntar-me un negoci a la meva manera. En aquell moment sabia que venia una època de transició, però pensava que era psicològica o mental. Pensava que era un canvi d’era. De fet, el negoci s’ha anat desenvolupant amb la crisi i no sé què és una època de bonança. És per això que no puc parlar de l’afectació que hagi pogut tenir en les vendes.
Parlem de vendes, precisament. Com adquireix els productes?
Quan captem l’interés dels nostres clients per un producte, ens posem a buscar. Aquesta etapa és la més complexa. No hi ha cap empresa que fabriqui exclusivament per a esquerrans. Nosaltres hem de buscar per tots els catàlegs. Qui fabrica per nosaltres són cases especialitzades en productes molt concrets, no marques. Busquem catàleg per catàleg, empresa per empresa. La majoria són cases amb més de 50 anys d’experiència, que són els que realment dominen en la seva matèria. És buscar, buscar i buscar.
Quan un objecte no és simètric, és fet per a dretans
Anglaterra és el referent?
A Anglaterra la situació està més normalitzada, però el referent és Alemanya.
Tenen productes d’elaboració pròpia?
Encara no. L’objectiu actual és buscar l’interés dels clients. Tenim un llibre on recollim dubtes de les mares. La idea de l’elaboració pròpia és un projecte que tenim al calaix i les ganes hi són, però falta tenir liquiditat.
El negoci s’ha anat desenvolupant amb la crisi i no sé què és una època de bonança
Quin és el protopit de client?
Hi ha de tot. Pot venir una mare preocupada perquè al seu fill esquerrà li han baixat un punt a l’examen pel fet que el full estava ple de tinta, un esquerrà content d’haver trobat una botiga on poder satisfer les seves necessitats o un esquerrà incrèdul. Aquest últim és el que es pensa que ho té superat, que ja s’ha adaptar al món dels dretans, però torna el dia següent. La majoria de clients que vénen a la botiga són espanyols, però fins i tot ens ha vingut algú de Miami!
Però vostès venen online
Sí. Des del primer moment. Tenia molt clar que la botiga física havia d’anar paral·lela amb la web. No concebia la botiga física sense web, i a l’inrevés. La web permet que ens conegui gent de fora i donar més eines als d’aquí. La botiga física permet saber que existim. A la gent, ens continua agradant allò tangible. Els nostres clients saben que tenim adreça i telefon, i que per tant poden contactar amb nosaltres personalment. Les vendes online de moment van lentes, però la pàgina web ens serveix per molt més. A dia d’avui assessorem a molts pares preocupats per la lateralitat dels seus fills. La majoria d’internautes que accedeixen al web provenen d’Andalusia, Catalunya, València, Galícia, País Basc i Cantàbria. També estem en les xarxes socials. A Facebook, per exemple, hi publiquem un parell de vegades a la setmana.
Un rellotge adaptat als esquerrans
Sap què vol el client quan entra a la botiga?
La majoria de clients entren buscant un article i en compren d’altres. Poden ser tant per ús propi com per encàrrecs personals. El problema és l’adaptació forçada que patim els esquerrans. Moltes vegades desconeixem la utilitat que poden tenir per a nosaltres els productes adaptats a la nostra lateralitat. Per exemple, pot venir un fuster a comprar unes tisores i acabar amb un kit d’eines complet. Aquesta persona s’ha adonat que les dificultats que té a l’hora d’utilitzar algunes eines o realitzar algunes accions tenen solució.
Aquesta solució és cara?
Els preus dels productes per a dretans i per a esquerrans no han de variar. A mi em costa el mateix comprar unes tisores per a esquerrans que per a dretans. Sí que és veritat que, aparentment, els productes per a esquerrans són més cars. Això és perquè les cases que els fabriquen estan consolidades i són de qualitat; no hi ha productes per a esquerrans en basars orientals.
Quin és l’article més curiós?
La falç. Ha permès desmitificar algunes llegendes urbanes al voltant dels esquerrans. A diferència del que pot pensar la gent, sempre s’han fabricat falçs per a esquerrans. Això desmenteix la teoria que històricament s’ha ignotat el fet de ser esquerrà. L’únic camp on encara hi ha molt camí per recórrer és en l’educació. Tal com hi ha pals de gols per a esquerrans, hi ha la falç. Abans de trobar-la, però, vaig buscar a Anglaterra, Alemanya, als països nòrdics i fins i tot a Àfrica. Després de molt buscar, vaig descobrir que la fabricaven, des de tota la vida, en un poble de Ciutat Real.
Els preus dels productes per a dretans i per a esquerrans no han de variar
Fa rebaixes una botiga per a esquerrans?
No. Els preus estan molt ajustats al valor pel qual nosaltres comprem els articles. Només fem descomptes especials durant el Dia Mundial dels Esquerrans, el 13 d’agost.
Així que també el celebren.
Sí. Fem jornada de portes obertes. L’any passat van venir nens a aprendre a cordar-se els cordons de les sabates. Els esquerrans la majoria de vegades no podem aprendre per imitació. Aquesta iniciativa va tenir una molt bona acceptació. En total, vam tenir una cinquantena de xiquets.
Això els motiva per continuar?
Una vegada va venir una mare preocupada perquè el seu fill esquerrà no es pelava la poma ell sol i li va comprar un ganivet per a esquerrans. Al cap d’uns dies, la mare va tornar encantadíssima; el seu fill ja era una mica més autònom. La motivació és a llarg termini. Hi ha projectes en ment que volem tirar endavant. Sabem que hem tret al mercat quelcom molt nou. No és una cosa que la gent vegi i que de la nit al dia comenci a consumir-la. Estem creant una necessitat, i això no és a curt termini. L’enfocament que li hem donat, des de la neurobiologia, també és molt nou. Abans de tirar endavant nous projectes, però, hem d’esperar que passi la crisi.
Dóna per viure el negoci?
Per tirar. Ara per ara, res no dóna per a viure.
La Maria, en Sergio, en Kiki, en Miguel Angel, la Patri, la Laura, la Cristina i l’Olga formen part de l’equip de provadors. Quina és la seva feina?
Els esquerrans estem educats com a dretans. Que un abjecte sigui per a esquerrans, no significa que sigui útil per a tots. Quan comprem un producte, en comprem unes quantes unitats i les provem entre el grup de estadors. Són amics i família. Si d’un article no hi ha cap adaptació per a esquerrans, en comprem una mostra de diferents models i provem quin s’adapta millor a les nostres condicions.
Unes tisores per a esquerrans
Part dels provadors són família seva. Hi ha alguna relació entre família i botiga?
Sí. Jo sóc la petita de set germans, cinc dels quals som esquerrans. Els va sobtar que deixés la meva anterior feina per muntar el negoci, però estan encantats que tingui una botiga per a esquerrans, de la qual ells també participen. I a la botiga he après molt sobre les famílies d’esquerrans. Hi ha famílies amb germans o bessons esquerrans i famílies amb un sol membre esquerrà. També he conegut casos de famílies amb sogres i consogres esquerrans. Hi ha esquerrans per tot arreu.
Però a la botiga també hi ha alguns productes que no són per a esquerrans…
L’escència de la botiga són els productes per a esquerrans. Necessito i vull ampliar la botiga en l’aspecte dels esquerrnas. Els articles curiosos que tenim a la venda permeten arribar a uns mínims per poder completar la comarnda. A vegades, als catàlegs trobem productes interessants i no volem perdre la oporrtunitat de comprar-los, sempre i quan cumpleixin unes característiques concretes de qualitat i preu. Però no els busquem.
Pot venir un fuster a comprar unes tisores i acabar amb un kit d’eines complet
Una última pregunta. Per què l’Altra mà?
Vam tardar molt en trobar un nom adequat per a la botiga. Si la paraula “esquerrà” o “esquerra” hagués aparegut en el nom, de ben segur que algú ho hauria relacionat amb temes polítics. Des del primer moment hem volgut separar el negoci de la política.
També hi ha esquerrans de dretes. La veritat és que mai no ens hauríem imaginat la quantitat de productes de la vida quotidiana que poden arribar a ser un obstacle per a un esquerrà. És bo saber, però, que hi ha una botiga que, malgrat la crisi econòmica actual, aposta decididament per fer la vida una mica més fàcil als esquerrans.
Els fragments més destacats de l’entrevista en vídeo:
Més informació:
Sóc esquerrà 
Retroenllaç: Reportatge sobre l’aprenentatge de nens esquerrans | Sóc esquerrà
Retroenllaç: Enllaços i referències interessants sobre esquerrans | Sóc esquerrà